Sobre l'identitat del forner i la realitat del panarra...

Sobre l'article publicat al Segre el dijous 16 d'octubre de 2008 el qual transcric literalment;

"Lleida
Els forners de Lleida reclamen més control sobre els punts de venda il.legal de paDemanen el suport dels ciutadans, coincidint amb el dia mundial d'aquest producte alimentari16-10-08 14:40 - El Gremi de Forners de Lleida ha demanat aquest dijous més controls sobre els punts de venda il.legals de pa, com gasolineres o videoclubs. Els forners fan avui aquesta reclamació coincidint amb el dia Mundial del Pa. A més, demanen la col.laboració dels consumidors perquè comprin el pa als forns de tota la vida que és on es ven un producte de qualitat. A Lleida hi ha una mitjana de consum de pa de 54 kilos per persones i any, una xifra que és encara molt inferior a la d'altres països d'Europa. El gremi de Forners de Lleida ha repartit avui 15.000 llesques de pa medieval i pa de torró d'Agramunt per promocionar el consum, no només del pa tradicional, sinó dels nous productes que van sorgint. En aquest context, el president del gremi de forners de Lleida, Manel Llaràs, ha reclamat a les administracions més control sobre els punts de venda il.legals de pa. Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assegurat que la Paeria ja ha atès aquesta petició i els serveis d'inspecció ja estan treballant en localitzar aquests punts de venda il.legals. A més, Ros ha dit que reforçaran els controls."

Com cada matí, al "Carter's" de Rovira Roure, em disposo a remenar un cafè sense sucre; hom podria considerar-ho com una costum d'acció mecànica resultat de la meva antiga i ben superada adicció a l'endulcorant...
La Rosa i el Fernando son bons anfitrions; cada matí del món generen l'estímul per la controvèrsia; l'àpat que la bèstia desenruna desvetllant el sòn amb l'empenta de la cafeina; tot plegat, una forma més de familiaritzar l'entorn. Cada matí sovintejo la carnaça dels aforismes del Ferran per tal d'esmicolar-hi fins la més petita engruna...

..."Tal com ho sents, Toni... El compraves el dimecres i el diumenge encara era tendre..."

No sé de que es queixen, la veritat... Pot ser és consequència de la tant anomenada i mai ben descrita; devallada econòmica; recesió en diuen... S'aferren a brases roents en comptes de fer autoanàlisi de consciencia professional...

De quin pa "medieval" parlen? Quina és la qualitat que defensen? Perquè les característiques dels pans actuals, derivades de l'especulació i l'engreixament econòmic; fets amb farines d'alt rendiment i d'altres procediments varis deriven productes molt diferents a la filosofía de qualitat a la que ens volen fer combregar... El pa comprat pel matí sols val pel matí i prou; per la tarda ja no és pa...i a les vuit del vespre tanquen la barraca després d'haver venut amb la idiosicracia del fariseu aquelles darreres barretes de quart amb les que podries fer-ne una llaçada per la seva elasticitat... "tingui, tingui... és d'avui..." JA!!

Senyors de les bencineres i videoclubs ; eus aquí, un declarat i fervent consumidor de les seves "baguettes" acabades d'enfornar; cruixents, calentones tot i que de curta vida; guaridores de la fam d'entrepà amb pernil en hores de vesprada on el funcionari "tradicional", a porta tancada reivindica la forma de fotre als altres sense capacitar-se pels temps de consum i competitivitat que ens ha tocat viure...

Tot plegat molta demagògia i poques ganes de pencar per ser competitius a una realitat cada cop més evident; les noves competències en la globalitat del sistema capitalista... Ara sols ens resta seguir-nos queixant d'aquesta virtut tan "catalana" que tenen els xinesos. Però d'això ja en parlarem en qualsevol altre moment...

...avellanes a la llauna i cargols garrapinyats...

- Com estas fill?

- Bé mare... aqui em sento com a casa, les coses no son tant diferents com pensava...

Entenc, com la mare pateix pel meu procès d'adaptació; com totes les mares, prioritza l'estat anímic dels seus fills per sobre del seu benestar personal... son mares...

- Aquí també tenen closca com les avellanes, mare. Son cargols...

- Que em vols dir fill?

El punt de partida. Un dillums qualsevol, Reus em despedeix amb rauxes de mestral; espentejant les veles del meu perícle a Itaca tot xiulant a cau d'orella una tonada de lloances a la terra promesa.

- També tenen el seu "tomb de ravals", Mare... El carrer Major està farcit de vida comercial...

- I també hi paseja tanta gent com a Reus?

- Si mare... els dissabtes per la tarda no hi cap ni una agulla... La gent surt a lluir-se amb els draps falsos del mercat de Torrefarrera

- Torrefarrera?

- Si mare... com el de Bonavista... igual que a Bonavista. Sols que en comptes de moros, son negres...

Lleida m'acull, pixanera i espessa embolcallant de malestrugança un somni de seixanta minuts de tragecte... No pensis que t'ho posarem tant fàcil... Entre bassols de boira miop; esgarrips d'un sol depriment em mostren la Seu donant-me la benvinguda...

Enfilo el pont cap a l'esquerra, direcció Alcarràs on les llordes del Dalmau recerquen presa fàcil i recordo, amb somriure fàcil, les putes de la rotonda de les aigues cap al camí de Salou.

- Digues-li al pare que l'orquestra sinfònica del Liceu representarà la novena de Dvorák i el Moldau d'Smetana al auditori Enric Granados el més que vé...

- Ja li diré, fill... És bonic l'Auditori?

- Si, mare...mmmm... és com el Fortuny. El circ de les dretes on el poble empolainat "d'alcanfor" es disposa al galliner i el ric, a platea, hi arriva en texans esgarrinxats d'alta costura...

- Com ets!!!

- Prefereixo l'Escorxador... és més com el Bartrina... Com nosaltres, mare... Si arrives el primer, pots seure a les primeres fileres de platea sense tenir por de trobar-hi el cartell de reserva per autoritats...

- Ai, fill meu!!!

Paro a l'entrada d'Alcarràs per repostar un dipòsit buit de somnis; tant sols assedegat de futur -"Recorda donar records al Bruno si passes per Alcarràs, Toni"- L'Eva, retè els estímuls que l'adeu perfuma amb el plor... Si, Eva - contesto- no pateixis... no crec que sigui tant diferent...

El Bruno em pren la mà amb força i l'estreny com a signe d'amistat. "Benvingut a Lleida, Toni"

Lleida em pren la mà amb força i l'estreny; "Benvingut a casa, Toni..."

...del què conjuga la molla i les tines...

Reposa untuós; esperant sorgir del piu petit tot prenent l'aire del broc gros. Lliscant; de textures elegants i tonalitats groguenques o verdoses, brillants; embolcalla la molla i escampa la seva lluentor al voltant del seu perímetre.

Tocs d'amargor endèmics de la nostra genètica organolèptica. Fluxe simbòlic de l'arbre simbòlic. Or líquid autòcton.

Enllaç matrimonial d'àpats i sentits; hom no dubta en disposar-lo a la taula com a dogma de fè d'arrels mil.lenàries.

Element d'inspiració musical del costumari popular.

Protegit pels poders fàctics mitjant denominació protegida, s'encofra en grans tines de cairons vermells com si d'un tresor es tractés. Sorgeix de la terra que ens acull i és transcrit de pares als fills que tornaran al forat d'on la vida brolla.



L'àvia em deia que en postguerra en feien sabó barrejant-lo amb sosa càustica. En desaben una pastilla per la neteja dels de casa i de la resta, l'avi i l'extraperlo ho gestionaven en pa i arròs per les llargues jornades de mancança...



"Jo hagués preferit anar brut, àvia..."

"Si, fill meu..."

Sobre l'afer de la "Mantis", la espardenya i les quatre cigarretes...

Sentat a l'esgraó de l'entrada de casa, entre jocs de llum que la lluna plena esgarrapa envers les fulles del mandarí que ni tant sols un cop m'ha agraït amb fruits haber-lo tret d'una miserable torreta de plàstic al meu jardí. Encenc amb plaer una cigarreta. Potser l'última del dia. Potser l'última de sempre, qui ho sap...

Em deixo endur per l'estat de plaer que em suposa el no tenir rès a fer i escolto els sons del barri que m'acull com la mare acull al nadó i l'embolcalla de sensacions. De cop, em sento inmers en un estat de flotabilitat neutra i encenc la segona cigarreta... Potser demà deixi de fumar o, potser no...

Un pregadéus de moviments hipnòtics vacil.la la gravetat ascendint entre juntes cimentades de maons rogencs... Quina es la teva penitència, bestiola? Del perquè d'aquest peregrinatge als maons de ca meva, sols un petit rescull de llògica animal en deu saber el motiu... Intuició? Raonament? Mecànica? Estímul?

Amb pautes de moviment estilitzades, la bèstia, de diseny impecable, sura sobre un buit de seixanta centímetres tot plantant cara a les percepcions que un tal Newton va raonar al rebre un cop de fruita al cap mentres feïa la migdiada sota l'hombra d'una pomera... pobre home... Que seria de nosaltres si el bon personatge hagués decidit engegar el seu procediment digestiu sota un avellaner? Encenc la tercera cigarreta... a la merda la tos matinera...

Tot frisant de la vesprada amb sobredosi de quitrà amb que el cos s'emetzina, raono, com el bon lladre que en la seva agonia s'exculpa amb arrepentiment envers l'ésser diví. De cop i volta em trobo xerrant amb el pregadéus tot exposant-li les meves conclusions... " Si amb cinc minuts esgraones quatre maons deixo de fumar"... Encenc la quarta cigarreta... potser l'ultima de totes...

Les llums dels fars de l'Òpel del Marcelino i la Rosa enlluernen el meu moment zen i em retornen, com si d'una plantofada es tractés, a un estat de realitat anguniosa...

- Que tal vecino?

- Bien, Marcelino... Aquí relajándome un ratito y a la cama...

- Nosotros de retiro... Mañana a las siete firmes!!!

- Si... yo también. Acabo el cigarro y me voy "pa" dentro que me está cogiendo el fresco...

- Llevas rato, o qué?

- Bueno... flipando con la mantis esta... acabo de encender el cuarto...

De cop el Marcelino s'em transforma. Observo mentres se li desencaixa la mandíbula com es treu la espardenya i amb un moviment impecable esclafa al meu pregadéus entre les juntes del tercer i quart maó de la meva penitència...

- A la mierda la Mantis! Hasta los cojones de tanto bicho! Joder! Buenas noches, Toni

- Bu...buenas noches Marcelino...

Sense poder treure'm del cap l'imatge de la bestiola esclafada, entro a casa amb un estat de escepticisme mundà i trobo a l'Eva al sofà gaudint de la sèrie televisiva de tots els dimecres...

- Que et passa, Toni?

- Rès, Eva. Ara vinc... vaig a comprar tabac...

Agrosexuals i feromones...

Tot gaudint amb la conducció de corves estretes i paisatge l'Eva m'estava dient que l'Antonio tenia aquella xispa que disposen aquelles persones amb allò que els diferencïa de la resta de caducs; L'Antonio es capaç de sortir a servir qualsevol dels teus plats vestit amb tutut de ballarina si d'aquesta forma ha de guanyar-se el cor del client - em deïa-

No hi ha dubte, que, com sempre, l'Eva raonava amb el seu sisè sentit d'una forma racional i des d'una vesant d'analisi estrictament femení... "deuen ser les feromones", penso. Sempre l'encerta.

-Jo tinc els meus dubtes, Eva. Hi han fils que no consegueixo embastar en l'agulla d'aquest projecte. El veig una mica irracional... no tinc massa clar el maridatge entre la sobrassada i Dior.

- Toni... li funcionarà. Fes-me cas.

Antonio rebosa salut per tots els marges de la seva corpulencia perimetral. "Soy un infarto con gafas"- em comenta- i encen el tercer Malboro dels cinc minuts que fa que em engegat la conversa... Em recorda Demis Rusos, penso tot escoltant els "triquitriquis" d'una inversió de tres milions d'euros més l'iva corresponent. Cent cinquanta kilos d'iniciativa i fè desbordant. Mil vuit-cents vint-i-cinc dies d'amortització. Dues-centes setanta-tres mil cinc-centes once pessetes diaries més despeses... Un infarto con gafas. Si señor!

"Te necesito, cásate conmigo"... Quin esglai!!! Tot i que soc de ment oberta el meu subconscient construeix situacions, formes i postures massa irracionals que en questió de mil.lèssimes em retornen a la realitat que m'envolta...

-Perdón, Antonio?

-Necesito tu ayuda, ando muy perdido en todo esto.

-Cuenta conmigo.

Quatre habitacions i dues "suîtes" sobrecarregades de bon gust; vestides amb el millor paper italià, embolcallades de "glamour". Tradició i diseny dancen les notes d'un ritme "chic" amb certa essència quelcom hortera tot i de forma armònica. La meva ment s'esllevissa en els currículums de les materies que l'Antonio exposa un i un altre cop amb intensitat i passió desmesurada; "La pica bautismal que en el 23 bautizaron a mi abuelo y luego fué republicano... Que mejor cómoda que el baul de caoba de soltera de mi madre... Me aseguraron que esta ballesta del XVI perteneció a Ludovico Aristo..."

- Agrosexuales. Son todos unos brutos agrosexuales.

- Antonio... vamos a darles patatas, pués...

- No, Toni, vamos a darles humo, esferificación y espumas... Que se estampen con el arado del tractor! Ni en pintura quiero verlos, ni en pintura!

- Peró Antonio, como vas a...?

- ...Si aún siguen dándole vueltas a las fotos que colgaron en la web de mi última juerga en Chueca!

- Donde, Antonio?

- Déjalo, déjalo...

- No pasa nada Antonio, li contesto. Mentres l'Eva em pica l'ullet... On m'estic ficant?

La Susana estalvia per casar-se amb Gregorio i marxar de la comarca... "Aquí no hay futuro" Per les tardes ajudarà als de casa amb el bestiar i els matins els dedicarà al projecte gastronòmic de l'Antonio... "Tiene muy buenas manos. Es trabajadora como las que más"...

- Vols dir Eva?

- Si Toni. Creu-me. S'en sortirà.

- Si tu ho dius... jo no hi perdo rès...

Al cambi de torn de la pastisseria on treballa, la Conchita prepararà les habitacions i serà la responsable de la neteja de plats i olles a la cuina en horaris de serveis. "Cuidaré de servir a diario las hogazas recien horneadas para desayunos y comidas"

- Y tu Antonio?

- Yo de anfitrión

- A vale...

- Que piensas, Toni?

- Nada, Antonio, nada... i li pico l'ullet a la Eva...

A cops, la llògica no lliga amb passió. Hom diu, però, que un poema lliure pot ser tant musical com el millor sonet endecasílab; que les notes de jazz espontànies del mestre Davis conjuguen la disbauxa del yonqui amb estructures musicals d'impecable perfecció...

Deuen ser les feromones...

Molta sort amb el "Concilium", Antonio.

Un any enlaire...

Sembla que tindré més temps del que m'havia plantejat. Com sempre, i per no haber estat a sobre de les questions burrocràtiques; com sempre i pel sol fet d'haver confiat en la paraula d'aquell administratiu incompetent que estaba substituint a qui sembla havia d'estar més informat; i sols pel fet d'haver-hi posat aquella dossi d'il.lusió que em caracteritza i no haver plantejat nivells d'actuació de manera més racional... "malpiensa y acertarás", em deïa l'avi...

Segons sembla, el malparit en questió, que en el moment dels fets duïa un sobrecarregament etílic per raons d'haber estat convertint l'hora de l'esmorçar (sent aquesta de mitja hora) en el fet exacte en el que a questions de medició correspòn i la propia paraula significa; una hora exacta més els trienis corresponents.

Tal com sona... truques a una entitat que depèn d'un organisme oficial. Quan penses que sentiràs allò de "Centre de tal i qual de la entitat i el departament d'allò i d'això.Diguim?" Sents un "Maaaani'm"... Mmmm, perdó- contesto- que parlo amb el "Centre de tal i qual i de l'entitat i el departament d'això i allò?. Es clar, que es pensa? -em respòn- "Con la iglesia hemos topao", penso... Escolti, voldria informació sobre les inscrip.... Un moment que li passo!!!! Wagner, Chopín, Vivaldi i entre paràgrafs de minuts inacabables dels clàssics una veu en off d'una senyoreta que em recorda que truco al "Centre de tal...." En aquests momentes totes les nostres linies estan ocupades. Esperi i en breus instants l'atendrem....

- Maaaaanim....
- Perdoni, fa una estona he trucat i no he pogu....
- Ara li passo!!!!!
- Noo!!!!!! Escolti, escolti!!!! Bach i Mozart... sort que no es nadal- penso- i em disposo a autodoparme amb una sobredòsi extra de paciència, educació i perseverància...
- Departament, diguim?
- (Gràcies a Déu) Bon dia. Truco per informar-me sobre iscripcions i matriculació...
- 18 de Septembre.
- Perdó?
- Les inscripcioooonssss son a partir del 18 de septeembreee...
- Perdoni no cal fer preinscr....
- Ja li he dit, passi a partir del 18 de septembreee...
- Miri, perdoni. tu tu tu tu tu tu (tu puta madre, penso)

El 8 de Septembre de 2008, deu dies avanç de la data establerta, la meva persona, es presenta al " Centre de tal i qual de la entitat i el departament d'allò i això", on m'atèn una noia força agradable que m'informa que les matriculacions sense PREinscripció no son admeses ja que estan fora de data i normativa. Les sol.licituts ja estan fora de tràmit... igual que jo...

Fora de tràmit per tot un any sencer