Agrosexuals i feromones...

Tot gaudint amb la conducció de corves estretes i paisatge l'Eva m'estava dient que l'Antonio tenia aquella xispa que disposen aquelles persones amb allò que els diferencïa de la resta de caducs; L'Antonio es capaç de sortir a servir qualsevol dels teus plats vestit amb tutut de ballarina si d'aquesta forma ha de guanyar-se el cor del client - em deïa-

No hi ha dubte, que, com sempre, l'Eva raonava amb el seu sisè sentit d'una forma racional i des d'una vesant d'analisi estrictament femení... "deuen ser les feromones", penso. Sempre l'encerta.

-Jo tinc els meus dubtes, Eva. Hi han fils que no consegueixo embastar en l'agulla d'aquest projecte. El veig una mica irracional... no tinc massa clar el maridatge entre la sobrassada i Dior.

- Toni... li funcionarà. Fes-me cas.

Antonio rebosa salut per tots els marges de la seva corpulencia perimetral. "Soy un infarto con gafas"- em comenta- i encen el tercer Malboro dels cinc minuts que fa que em engegat la conversa... Em recorda Demis Rusos, penso tot escoltant els "triquitriquis" d'una inversió de tres milions d'euros més l'iva corresponent. Cent cinquanta kilos d'iniciativa i fè desbordant. Mil vuit-cents vint-i-cinc dies d'amortització. Dues-centes setanta-tres mil cinc-centes once pessetes diaries més despeses... Un infarto con gafas. Si señor!

"Te necesito, cásate conmigo"... Quin esglai!!! Tot i que soc de ment oberta el meu subconscient construeix situacions, formes i postures massa irracionals que en questió de mil.lèssimes em retornen a la realitat que m'envolta...

-Perdón, Antonio?

-Necesito tu ayuda, ando muy perdido en todo esto.

-Cuenta conmigo.

Quatre habitacions i dues "suîtes" sobrecarregades de bon gust; vestides amb el millor paper italià, embolcallades de "glamour". Tradició i diseny dancen les notes d'un ritme "chic" amb certa essència quelcom hortera tot i de forma armònica. La meva ment s'esllevissa en els currículums de les materies que l'Antonio exposa un i un altre cop amb intensitat i passió desmesurada; "La pica bautismal que en el 23 bautizaron a mi abuelo y luego fué republicano... Que mejor cómoda que el baul de caoba de soltera de mi madre... Me aseguraron que esta ballesta del XVI perteneció a Ludovico Aristo..."

- Agrosexuales. Son todos unos brutos agrosexuales.

- Antonio... vamos a darles patatas, pués...

- No, Toni, vamos a darles humo, esferificación y espumas... Que se estampen con el arado del tractor! Ni en pintura quiero verlos, ni en pintura!

- Peró Antonio, como vas a...?

- ...Si aún siguen dándole vueltas a las fotos que colgaron en la web de mi última juerga en Chueca!

- Donde, Antonio?

- Déjalo, déjalo...

- No pasa nada Antonio, li contesto. Mentres l'Eva em pica l'ullet... On m'estic ficant?

La Susana estalvia per casar-se amb Gregorio i marxar de la comarca... "Aquí no hay futuro" Per les tardes ajudarà als de casa amb el bestiar i els matins els dedicarà al projecte gastronòmic de l'Antonio... "Tiene muy buenas manos. Es trabajadora como las que más"...

- Vols dir Eva?

- Si Toni. Creu-me. S'en sortirà.

- Si tu ho dius... jo no hi perdo rès...

Al cambi de torn de la pastisseria on treballa, la Conchita prepararà les habitacions i serà la responsable de la neteja de plats i olles a la cuina en horaris de serveis. "Cuidaré de servir a diario las hogazas recien horneadas para desayunos y comidas"

- Y tu Antonio?

- Yo de anfitrión

- A vale...

- Que piensas, Toni?

- Nada, Antonio, nada... i li pico l'ullet a la Eva...

A cops, la llògica no lliga amb passió. Hom diu, però, que un poema lliure pot ser tant musical com el millor sonet endecasílab; que les notes de jazz espontànies del mestre Davis conjuguen la disbauxa del yonqui amb estructures musicals d'impecable perfecció...

Deuen ser les feromones...

Molta sort amb el "Concilium", Antonio.