Sentat a l'esgraó de l'entrada de casa, entre jocs de llum que la lluna plena esgarrapa envers les fulles del mandarí que ni tant sols un cop m'ha agraït amb fruits haber-lo tret d'una miserable torreta de plàstic al meu jardí. Encenc amb plaer una cigarreta. Potser l'última del dia. Potser l'última de sempre, qui ho sap...
Em deixo endur per l'estat de plaer que em suposa el no tenir rès a fer i escolto els sons del barri que m'acull com la mare acull al nadó i l'embolcalla de sensacions. De cop, em sento inmers en un estat de flotabilitat neutra i encenc la segona cigarreta... Potser demà deixi de fumar o, potser no...
Un pregadéus de moviments hipnòtics vacil.la la gravetat ascendint entre juntes cimentades de maons rogencs... Quina es la teva penitència, bestiola? Del perquè d'aquest peregrinatge als maons de ca meva, sols un petit rescull de llògica animal en deu saber el motiu... Intuició? Raonament? Mecànica? Estímul?
Amb pautes de moviment estilitzades, la bèstia, de diseny impecable, sura sobre un buit de seixanta centímetres tot plantant cara a les percepcions que un tal Newton va raonar al rebre un cop de fruita al cap mentres feïa la migdiada sota l'hombra d'una pomera... pobre home... Que seria de nosaltres si el bon personatge hagués decidit engegar el seu procediment digestiu sota un avellaner? Encenc la tercera cigarreta... a la merda la tos matinera...
Tot frisant de la vesprada amb sobredosi de quitrà amb que el cos s'emetzina, raono, com el bon lladre que en la seva agonia s'exculpa amb arrepentiment envers l'ésser diví. De cop i volta em trobo xerrant amb el pregadéus tot exposant-li les meves conclusions... " Si amb cinc minuts esgraones quatre maons deixo de fumar"... Encenc la quarta cigarreta... potser l'ultima de totes...
Les llums dels fars de l'Òpel del Marcelino i la Rosa enlluernen el meu moment zen i em retornen, com si d'una plantofada es tractés, a un estat de realitat anguniosa...
- Que tal vecino?
- Bien, Marcelino... Aquí relajándome un ratito y a la cama...
- Nosotros de retiro... Mañana a las siete firmes!!!
- Si... yo también. Acabo el cigarro y me voy "pa" dentro que me está cogiendo el fresco...
- Llevas rato, o qué?
- Bueno... flipando con la mantis esta... acabo de encender el cuarto...
De cop el Marcelino s'em transforma. Observo mentres se li desencaixa la mandíbula com es treu la espardenya i amb un moviment impecable esclafa al meu pregadéus entre les juntes del tercer i quart maó de la meva penitència...
- A la mierda la Mantis! Hasta los cojones de tanto bicho! Joder! Buenas noches, Toni
- Bu...buenas noches Marcelino...
Sense poder treure'm del cap l'imatge de la bestiola esclafada, entro a casa amb un estat de escepticisme mundà i trobo a l'Eva al sofà gaudint de la sèrie televisiva de tots els dimecres...
- Que et passa, Toni?
- Rès, Eva. Ara vinc... vaig a comprar tabac...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada