Sobre l'identitat del forner i la realitat del panarra...

Sobre l'article publicat al Segre el dijous 16 d'octubre de 2008 el qual transcric literalment;

"Lleida
Els forners de Lleida reclamen més control sobre els punts de venda il.legal de paDemanen el suport dels ciutadans, coincidint amb el dia mundial d'aquest producte alimentari16-10-08 14:40 - El Gremi de Forners de Lleida ha demanat aquest dijous més controls sobre els punts de venda il.legals de pa, com gasolineres o videoclubs. Els forners fan avui aquesta reclamació coincidint amb el dia Mundial del Pa. A més, demanen la col.laboració dels consumidors perquè comprin el pa als forns de tota la vida que és on es ven un producte de qualitat. A Lleida hi ha una mitjana de consum de pa de 54 kilos per persones i any, una xifra que és encara molt inferior a la d'altres països d'Europa. El gremi de Forners de Lleida ha repartit avui 15.000 llesques de pa medieval i pa de torró d'Agramunt per promocionar el consum, no només del pa tradicional, sinó dels nous productes que van sorgint. En aquest context, el president del gremi de forners de Lleida, Manel Llaràs, ha reclamat a les administracions més control sobre els punts de venda il.legals de pa. Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assegurat que la Paeria ja ha atès aquesta petició i els serveis d'inspecció ja estan treballant en localitzar aquests punts de venda il.legals. A més, Ros ha dit que reforçaran els controls."

Com cada matí, al "Carter's" de Rovira Roure, em disposo a remenar un cafè sense sucre; hom podria considerar-ho com una costum d'acció mecànica resultat de la meva antiga i ben superada adicció a l'endulcorant...
La Rosa i el Fernando son bons anfitrions; cada matí del món generen l'estímul per la controvèrsia; l'àpat que la bèstia desenruna desvetllant el sòn amb l'empenta de la cafeina; tot plegat, una forma més de familiaritzar l'entorn. Cada matí sovintejo la carnaça dels aforismes del Ferran per tal d'esmicolar-hi fins la més petita engruna...

..."Tal com ho sents, Toni... El compraves el dimecres i el diumenge encara era tendre..."

No sé de que es queixen, la veritat... Pot ser és consequència de la tant anomenada i mai ben descrita; devallada econòmica; recesió en diuen... S'aferren a brases roents en comptes de fer autoanàlisi de consciencia professional...

De quin pa "medieval" parlen? Quina és la qualitat que defensen? Perquè les característiques dels pans actuals, derivades de l'especulació i l'engreixament econòmic; fets amb farines d'alt rendiment i d'altres procediments varis deriven productes molt diferents a la filosofía de qualitat a la que ens volen fer combregar... El pa comprat pel matí sols val pel matí i prou; per la tarda ja no és pa...i a les vuit del vespre tanquen la barraca després d'haver venut amb la idiosicracia del fariseu aquelles darreres barretes de quart amb les que podries fer-ne una llaçada per la seva elasticitat... "tingui, tingui... és d'avui..." JA!!

Senyors de les bencineres i videoclubs ; eus aquí, un declarat i fervent consumidor de les seves "baguettes" acabades d'enfornar; cruixents, calentones tot i que de curta vida; guaridores de la fam d'entrepà amb pernil en hores de vesprada on el funcionari "tradicional", a porta tancada reivindica la forma de fotre als altres sense capacitar-se pels temps de consum i competitivitat que ens ha tocat viure...

Tot plegat molta demagògia i poques ganes de pencar per ser competitius a una realitat cada cop més evident; les noves competències en la globalitat del sistema capitalista... Ara sols ens resta seguir-nos queixant d'aquesta virtut tan "catalana" que tenen els xinesos. Però d'això ja en parlarem en qualsevol altre moment...