...avellanes a la llauna i cargols garrapinyats...

- Com estas fill?

- Bé mare... aqui em sento com a casa, les coses no son tant diferents com pensava...

Entenc, com la mare pateix pel meu procès d'adaptació; com totes les mares, prioritza l'estat anímic dels seus fills per sobre del seu benestar personal... son mares...

- Aquí també tenen closca com les avellanes, mare. Son cargols...

- Que em vols dir fill?

El punt de partida. Un dillums qualsevol, Reus em despedeix amb rauxes de mestral; espentejant les veles del meu perícle a Itaca tot xiulant a cau d'orella una tonada de lloances a la terra promesa.

- També tenen el seu "tomb de ravals", Mare... El carrer Major està farcit de vida comercial...

- I també hi paseja tanta gent com a Reus?

- Si mare... els dissabtes per la tarda no hi cap ni una agulla... La gent surt a lluir-se amb els draps falsos del mercat de Torrefarrera

- Torrefarrera?

- Si mare... com el de Bonavista... igual que a Bonavista. Sols que en comptes de moros, son negres...

Lleida m'acull, pixanera i espessa embolcallant de malestrugança un somni de seixanta minuts de tragecte... No pensis que t'ho posarem tant fàcil... Entre bassols de boira miop; esgarrips d'un sol depriment em mostren la Seu donant-me la benvinguda...

Enfilo el pont cap a l'esquerra, direcció Alcarràs on les llordes del Dalmau recerquen presa fàcil i recordo, amb somriure fàcil, les putes de la rotonda de les aigues cap al camí de Salou.

- Digues-li al pare que l'orquestra sinfònica del Liceu representarà la novena de Dvorák i el Moldau d'Smetana al auditori Enric Granados el més que vé...

- Ja li diré, fill... És bonic l'Auditori?

- Si, mare...mmmm... és com el Fortuny. El circ de les dretes on el poble empolainat "d'alcanfor" es disposa al galliner i el ric, a platea, hi arriva en texans esgarrinxats d'alta costura...

- Com ets!!!

- Prefereixo l'Escorxador... és més com el Bartrina... Com nosaltres, mare... Si arrives el primer, pots seure a les primeres fileres de platea sense tenir por de trobar-hi el cartell de reserva per autoritats...

- Ai, fill meu!!!

Paro a l'entrada d'Alcarràs per repostar un dipòsit buit de somnis; tant sols assedegat de futur -"Recorda donar records al Bruno si passes per Alcarràs, Toni"- L'Eva, retè els estímuls que l'adeu perfuma amb el plor... Si, Eva - contesto- no pateixis... no crec que sigui tant diferent...

El Bruno em pren la mà amb força i l'estreny com a signe d'amistat. "Benvingut a Lleida, Toni"

Lleida em pren la mà amb força i l'estreny; "Benvingut a casa, Toni..."